miércoles, 16 de noviembre de 2011

Educadora Social a l’atur.

Tots sabem que la conjuntura econòmica en la que ens trobem obliga a les administracions a racionalitzar els recursos econòmics, i que s’han de prioritzar les actuacions. Es, en aquesta qüestió, on s’ha de cridar l’ atenció, alertant del perill de prendre decisions poc mesurades i que poden suposar costos elevadíssims per infants i joves, així com per les seves famílies i per la resta dels ciutadans, en el futur.

Des de molts sectors es manifesta el neguit respecte de l’amenaça que suposa la manca de previsió a l’hora de proposar un nou model d’atenció, fent pelés que es important no deixar de banda criteris d’actuació de qualitat que forçosament han de jugar un paper significatiu en el procés de vertebració d’una societat moderna. Una modernitat que no pot excloure als que no han gaudit de les mateixes oportunitats, però que s’esforcen activament per aconseguir-ho: mares fadrines, aturats de llarga durada, joves provinents de famílies desestructurades, etc.
Poden ser costoses certes decisions que suposin passar d’uns Serveis Socials com a drets del Ciutadà a uns Serveis Socials gestors de caritat. Entenem que aquesta orientació, ens condueixen cap una societat on els valors col•lectius perden força a favor dels individuals, invisibilitzant la tasca d’els que treballem per establir nous models de convivència. Des d’aquí, no censa dol, anticipem que, d’aquestes decisions, se’n poden derivar greus conseqüències pels que seran les vertaderes víctimes d’un nou escenari, els nostres infants, les nostres persones majors, els companys discapacitats que són, també, ciutadans de ple dret; parlem de justícia social aquella que no dona a tothom el mateix sinó a cadascú allò que necessita.
Els valors de la ciutadania no han de ser aquells que impliquen la lluita per la cobertura de les necessitats que han de romandre en la dignitat de les persones.
Cal incidir en la importància de la prevenció de les desigualtats i l’atenció a les persones en perill de desestructuració. Tampoc poden ser víctimes d’aquestes decisions les entitats que es troben al llindar de l’abisme a conseqüència dels impagaments i les retallades mercantilitzant les intervencions psicosocials com si d’objectes es tractés, no fem productes estem amb les persones.
Magdalena Gelabert Horrach.

3 comentarios:

Vivian dijo...

Hola Magdalena,
Interesante el artículo (aunque muchas palabras se me escapan..) En tiempos de crisis ( y en otros también) la educación y las ayudas sociales son las más recortadas. Y es paradójico, porque debería ser precisamente ahora cuando los gobiernos estuviesen más alerta de los riesgos que corren muchas personas en nuestra sociedad.
La clave, creo que está en aumentar la participación ciudadana...que no nos paren!
Saludos,
Vivian (compañera Uned Cartagena)

Magdalena Gelabert Horrach dijo...

Gracias por tu comentario, efectivamente, la clave está en la movilización y la participación ciudadana.

Pep Valles dijo...

Estoy plenamente de acuerdo con tus ideas, además no debemos confundir el voluntarismo, siempre necesario, con la profesionalización de las intervenciones socioeducativas.
Recibe un cordial abrazo,
Josep Vallés Herrero