Algo para reflexionar
La caridad es un sentimiento propio de quienes se hallan en situación de privilegio, y su ejercicio tiende a aliviar la tensión social, por tanto, no cuestiona la existencia de desigualdades. En cambio la solidaridad entendida como el sentimiento de que nuestra suerte se halla unida para bien o para mal a la suerte del otro es una fuente de cohesión social donde la desigualdad, especialmente cuando su origen es la explotación, se presenta como la principal amenaza a la vida en común. Otro sentimiento en el que apoyarnos es el de compasión. Ya que está conectado con la capacidad de reconocer la propia vulnerabilidad y estar abierto a reconocer que la de los favorecidos es contingente, la persona que experimenta compasión concibe como posible que quienes se hallan en posición de privilegio pase a ocupar una posición de carencia.
L’EDUCACIÓ I EL QUART MÓN, TAN APROP I TAN ALLUNY
ANNA GENÉ. (ed.) Sud & Nord 2005
Pleno sobre los Servicios Sociales en Palma. 18-11-11
Educadora Social a l’atur.
Tots sabem que la conjuntura econòmica en la que ens trobem obliga a les administracions a racionalitzar els recursos econòmics, i que s’han de prioritzar les actuacions. Es, en aquesta qüestió, on s’ha de cridar l’ atenció, alertant del perill de prendre decisions poc mesurades i que poden suposar costos elevadíssims per infants i joves, així com per les seves famílies i per la resta dels ciutadans, en el futur.
Des de molts sectors es manifesta el neguit respecte de l’amenaça que suposa la manca de previsió a l’hora de proposar un nou model d’atenció, fent pelés que es important no deixar de banda criteris d’actuació de qualitat que forçosament han de jugar un paper significatiu en el procés de vertebració d’una societat moderna. Una modernitat que no pot excloure als que no han gaudit de les mateixes oportunitats, però que s’esforcen activament per aconseguir-ho: mares fadrines, aturats de llarga durada, joves provinents de famílies desestructurades, etc.
Poden ser costoses certes decisions que suposin passar d’uns Serveis Socials com a drets del Ciutadà a uns Serveis Socials gestors de caritat. Entenem que aquesta orientació, ens condueixen cap una societat on els valors col•lectius perden força a favor dels individuals, invisibilitzant la tasca d’els que treballem per establir nous models de convivència. Des d’aquí, no censa dol, anticipem que, d’aquestes decisions, se’n poden derivar greus conseqüències pels que seran les vertaderes víctimes d’un nou escenari, els nostres infants, les nostres persones majors, els companys discapacitats que són, també, ciutadans de ple dret; parlem de justícia social aquella que no dona a tothom el mateix sinó a cadascú allò que necessita.
Els valors de la ciutadania no han de ser aquells que impliquen la lluita per la cobertura de les necessitats que han de romandre en la dignitat de les persones.
Cal incidir en la importància de la prevenció de les desigualtats i l’atenció a les persones en perill de desestructuració. Tampoc poden ser víctimes d’aquestes decisions les entitats que es troben al llindar de l’abisme a conseqüència dels impagaments i les retallades mercantilitzant les intervencions psicosocials com si d’objectes es tractés, no fem productes estem amb les persones.
Magdalena Gelabert Horrach.
En realitat fem el treball precari de l’administració
Nota de premsa de: Grup de Professionals de l'Àmbit Social Illes Balears
Ara ja tenim clar quins són els canvis que els nostres polítics volen fer. El gran canvi de mantenir el neoliberalisme salvatge; que enriqueix més als forts i empobreix més als febles. Aquests polítics veuen els serveis públics (la sanitat, l’educació i els serveis socials) com un luxe. Veuen que invertir en el benestar social és malbaratar els diners. I, on van a parar els diners? En coses molt més importants com són el Palau de congressos (varen donar 10 milions d’euros a Acciona?), desmuntar el carril bici de Palma (196.000 euros per un caprici), etc...
Pel que fa a la feina que fem, en el millor dels casos, l’acabaran fent empreses privades. Sí, aquelles entitats que sí treuen beneficis. Sí, de les que guanyen diners a costa dels sous dels treballadors, de no pagar quilometratge, del retall de despeses de material, etc. Sí, de les que no tenen ni idea de que és el treball social i socioeducatiu, per que no coneixen la realitat social, per que no els importa, per que per ells sols és un negoci. Sí, de les que inverteixen en imatge i màrqueting
En el pitjor dels casos, ningú no ens farà el relleu. Per això, nosaltres, el grup de professionals de l’àmbit social, volem introduir el nostre canvi; avui volem dir la nostra paraula. És el moment de ser valents davant les pressions que ja comencem a sentir des de l’administració i, fins i tot, des d’algunes entitats que tenen por a perdre el que els. Hem d’explicar el que sabem, és la nostra responsabilitat. Volem dir que som testimonis de les realitats socials més crues i que pensem que no han de ser soterrades com soterrem el fems en aquesta ciutat per que no faci pudor. Volem seguir oferint un servei públic de qualitat que pensem no pot desaparèixer.Volem unes condicions laborals dignes. Volem dir que ja no som tan febles per que som molts i estem units. Per tot això:
MANIFESTACIÓ DIA 21/10/2011 A LES 18 HORES PER LA DIGNITAT; NO A LA DESTRUCCIÓ DE L’ESTAT DE BENESTAR!LLOC DE CONCENTRACIÓ: PORTA DES CAMP. RECORREGUT: AVINGUDES- PORTA DE SANT ANTONI- VIA SINDICAT- CORT (AJUNTAMENT DE PALMA)- CARRER CONQUERIDOR (PARLAMENT)- PLAÇA DE LA REINA- AVINGUADA D’ANTONI MAURA- PASSEIG SAGRERA (CONSOLAT DE LA MAR. 19:30 LECTURA DEL MANIFEST. NO OBLIDEU DUR UNA CAMISETA BLANCA I UN CIRI EN SENYAL DE DOL PERÒ TAMBÉ D’INICI D’UN NOU CAMÍ.I no oblideu que això no s’acaba aquí, hem de construir aquest nou camí junts: Propera assemblea dia 28 d’octubre a les 18 hores al parc que està enfront del Casal del Rafal.
Gijón acogerá el I Encuentro Estatal de Profesionales de La Comunicación y la Educación Social.
NOTA DE PRENSA
Gijón acogerá el I Encuentro Estatal de Profesionales de La Comunicación y la Educación Social.
Webmasters y bloggers de reconocido prestigio en el ámbito de la Educación Social se reunirán en la ciudad asturiana, los días 21,22 y 23 de Octubre de 2011..
El acontecimiento que tendrá lugar en el Albergue “Palacio de San Andrés de Cornellana”, está organizado por la Asociación Profesional de Educadores Sociales del Principado de Asturias (APESPA) y el Colegio Oficial de Educadoras y Educadores Sociales de la Comunidad Valenciana (COEESCV) y cuenta además con la colaboración del Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales de España (CGCEES). El encuentro está enmarcado dentro de los actos oficiales de difusión del IV Congreso Estatal de Educación Social, que se celebrará los días 3, 4 y 5 de Mayo de 2012, en Valencia.
Los participantes invitados al mismo, harán una puesta en común para conocer la situación actual de la Educación Social en la red: páginas Webs, blogs, redes sociales, etc y estudiarán la forma de desarrollar nuevas líneas de difusión de la profesión en nuestro país. Así mismo crearán un grupo de trabajo que les permita diseñar métodos y estrategias de comunicación de cara al Congreso de Valencia y así, establecer su nivel de participación en el mismo.
Este encuentro nace de la inquietud de las personas que cotidianamente desarrollan su trabajo como Educadores/as Sociales, pero que a su vez, realizan una valiosísima labor de difusión de esta profesión en la red, a través de sus blogs y páginas Web.
Acto abierto al público.
Aunque las sesiones de trabajo son específicas para webmasters y bloggers en el ámbito de la Educación Social, los organizadores han previsto que el viernes 21, todas aquellas personas que estén interesadas en conocer a los autores de blogs tan conocidos como “Educador Social en Alaska”, “Educablog”, “Mirada Social”, “Edusosfera”, “Edusoc”… e incluso blogs asturianos como “El caso Pablo”, “Muyeres”, “Educación Social Asturias” y “Educación Xocial”, puedan hacerlo en el mismo Albergue “Palacio de San Andrés de Cornellana” en el acto inaugural y presentación del mismo, que comienza a las 18 de la tarde, finalizando el mismo a las 21h.
Acctividades prácticas
Vencer resistencias
En las ventajas del cambio reside el acceso a gran variedad de pensamientos alternativos, imprescindibles para mejorar, cosechar y capitalizar las relaciones personales. Esta nueva realidad aporta una gama de sensaciones complementarias, que nos otorga el poder y la oportunidad de negociar con nuestros pensamientos; ofreciéndonos la posibilidad de elegir qué queremos hacer con nuestras reflexiones, es decir, cómo queremos actuar para transformar los desafíos cotidianos en oportunidades.
Sabemos que los pensamientos condicionan nuestras emociones, y éstas influyen en nuestra conducta, por lo tanto, si modificamos nuestra forma de pensar, cambiaremos nuestras acciones. Si la ciencia ha demostrado que la manera de actuar modifica la topografía de los pensamientos y los sentimientos, es fácil suponer que al cambiar nuestro proceder cambia también la forma en que hacemos uso de nuestro cuerpo para ejercer como garantes de nuestra propia seguridad.
El educador social trabaja cotidianamente con la resistencia al cambio. Conscientes de este fenómeno, nuestra función debe orientarse a proyectar una nueva base segura a la que optar como alternativa válida. Pero para ello, es imprescindible ponernos en la piel del otro, calzarnos sus zapatos e ir tomando "pequeños fragmentos de nuestras propias experiencias" para que al mostrarlas llanamente, éstas puedan legitimar las ventajas del empeño.
Vencer resistencias supone la capacidad para contagiar estados mentales reflexivos, que cuestionen supuestos nucleares respecto de acciones ajenas, pero también aceptar y respetar la individualidad de cada persona, valorándola como auténtica creadora de sus dinámicas de pensamiento en las cuales debemos obtener el permiso necesario para cambiar los motivos que mueven sus conductas.



